Rapa Nui, el ombligo del mundo.

Mauru uru per l’espera!

Us escribim desde Moorea, una illeta de la Polinesia Francesa, després d’haver estat 6 dies a la Illa de Pascua, completament submergits en la cultura Rapa Nui i aïllats del món exterior!

Dilluns passat vam agafar un vol desde Santiago de Chile de 5 hores, però gràcies al pedazo de entertainment system de cada seient de LAN Chile amb 30 películes, 40 capítols de House, 50 jocs diferents i la biblioteca musical més extensa que hem vist mai, se’ns van passar en un plis-plas!

Només d’arribar a l’aeroport ja ens van donar la seva “Iorana” típica, amb un collaret de flors fresques per cadascú! Allò començava a pintar molt bé!! Com que tenien lloc en habitació, finalment ens vam quedar en una doble, en comptes de la tenda de campanya. Les vistes des del jardí del camping eren impressionants: estavem en un penya-segat on trencaven onades de 3 o 4 metres!

Allà vam conèixer en Jon, un noi basc que fa un viatge semblant al nostre però en sentit oposat, i hem estat tots els dies amunt i avall amb ell. Dimecres vam llogar dues motos xunguissimes (la d’en Jon escupia la clau un cop estava encesa i seguia en marxa sense ella!!) i vam recórrer part de la Illa.

Vam començar per Anakena, una platja paradisíaca amb varis moais d’esquenes al mar, i després ens vam deixar pedre per les costes nord i est. Allò encara prometia més! L’endemà vam fer un trekking de 5 hores, per pujar al volcà Rano Kau i visitar el poblat d’Orongo. Una passada d’excursió si per un moment et poses a la pell dels Rapa Nuis!

Divendres vam fer una immersió a “La Catedral”. Vam entrar en un munt de coves plegades de coralls i els peixitus grocs amics del Nemo! La corrent sota l’aigua era molt forta, i mentres de vegades havies de lluitar amb les aletes a contracorrent, d’altres et deixaves endur com un cavallet de mar. Fins aquí tot maravellós, si obviem els milions d’eriços de punxes llargues que hi havia per tot arreu, ja que si et despistaves dos segons podies acabar ensartado como un pinchito moruno!

Als vespres ens apropavem a Tahai, ja que veure la posta de sol per darrera d’uns moais plantats davant del mar no tenia preu! Un dels dies, tornant de Tahai, va començar a ploure moltíssim de sobte, i tot seguit, sota la llum de la lluna plena va aparèixer un arc de Sant Martí en plena nit. Impressionant!

Dissabte, altrement anomenat “motivated day”, ens vam llevar a les 5.45 del matí per creuar-nos la illa un altre cop amb la chusta-moto, per veure l’alba desde Tongariki: 15 moais d’esquenes al mar i una de les imatges més vistes de Rapa Nui. Termo de cafè en mà, ens vam quedar allà més de dues hores contemplant aquell espectacle de colors!

Tot seguit vam marxar cap a Rano Raraku, la cantera d’on sortien tots els moais. Centenars d’ells estaven plantats en vessants del volcà, i per curiositat us explicarem que si veieu les fotos d’aquest lloc sapigueu que la mida de cadascún d’aquests moais equival a 8 vegades la mida del seu cap. Així que imagineu-vos la magestuositat de les figures!!

Vam seguir la carretera turtuosa fins arribar a Ahu Akivi, 7 moais que són els únics que miren al mar, ja que representen els 7 exploradors polinesis que van ser enviats per inspeccionar la illa.

Després de fer més caminates per acabar de veure tots els punts d’interès, ahir va arribar el moment de marxar, i la veritat és que deixar aquesta illa tan plena de misticisme ens ha fet molta pena!

Altre vegada 5 hores de vol per arribar a Papeete, la capital de Tahití. Sortint de Rapa Nui a les 22h i arribant a Tahití a les 23h pel canvi horari, ens va tocar fer una mica el homeless, dormint al terra de l’aeroport sobre la manta de LAN fins que ha sigut l’hora d’agafar un ferry fins a Moorea, la illa des d’on estem escribint.

Encara no hem vist massa cosa, però ja us adelantem que això sembla el paradís!!

Molts petons i abraçades! Seguirem informant!!

ALBUM DE FOTOS