Sydney

Hola a tothom!!

Si sou d’aquells que a l’obrir el blog les últimes entrades heu deixat anar un “Pffffffffffff” al veure la seva llargada, esteu de sort! (Quico, aquest te’l dediquem!) I és que la nostra estada a Sydney no ha estat ni extensa ni tampoc massa intensa…

Després d’un mes de total llibertat recorrent un país tant campestre com Nova Zelanda, arribar a una gran ciutat i compartir habitació amb vuit persones més no ha sigut gens fàcil.

Només arribar al hostel ja vam treure tot l’arsenal backpacker: taps per les oïdes, llanterneta, antifaç, i sobretot sobretot sobretot, tonelades de tolerància i paciència. Però per molt preparat que vagis, sempre hi ha coses que se t’escapen de les mans. I és que Sydney estava cobert per una espessa i compacta massa gris. Pensant que seria una cosa passatgera vam refugiar-nos al hostel per comprobar la previsió meteorològica pels propers dies. Dimarts: pluja. Dimecres: pluja. Dijous: pluja. Divendres: pluja. Dissabte: pluja. I així fins dimecres següent. Semblava ser que això de no encertar-la només li passa a en Tomàs Molina. Així que durant tres dies vam veure només els primers vint pisos dels gratacels. A partir de dijous, però, el cel ens ha anat donant petites treves, que ens han permès gaudir una mica més la ciutat!

Sydney cumpleix a la perfecció l’esteorotip de ciutat gran amb menys de 200 anys d’història. Tret de l’arxiconeguda postal de la Sydney Opera House, amb tot l’skyline al darrera, delimitat pel Harbour Bridge, a la resta no li hem trobat massa encant, i no serà per què no ho hàgim intentat. Sota el sol i sota la pluja, de dia i de nit, hem agafat tots els ferrys haguts i per haver. Hem fet el famós Coastal Walk des de Bondi Beach fins a Bronte. Hem anat a veure surfers a la zona de Manly, i a passejar pel mercat setmanal de la bohèmia Glebe. Hem caminat pel moll The Rocks, pels Royal Botanic Gardens, pel Darling Harbour (una espècie de Maremagnum australià), per Hyde Park i un milió de vegades pels cèntrics George Street, Elizabeth St, Pitt St i Castlereagh St.

En unes hores agafem la nostra estimada caravana novament per recórrer tota la costa est, de Sydney a Cape Tribulation, durant cinc setmanes, a la recerca de cocodrils, taurons i els èssers més mortífers de les aigües australianes: les Irukandji (meduses de només 2 centímetres).

Seguirem informant!!

Petonarros per tothom!!

ALBUM DE FOTOS

5 comentarios en “Sydney

  1. Hola,
    ens acabem de creuar un missatge, jo enviava el meu metre vosaltres editàveu el vostre post. Què esteu connectats encara, podeu parlar per l’Skype?
    Una abraçada.

  2. Quina alegria haver pugut veure-hos i parlar per Skype!
    Ara comença la part preciosa de la vostra ruta per Australia. Ha de ser una passada de paisatges i natura. Quan arribeu a Cape Tribulation estareu molt al nord del continent, just a sota d’on comença la punxa de Cape York. Aquest es al que limita l’estret de Torres pel sud. A’altre costat de l’estret, només a 150km, ja hi ha Papúa Nova Guinea. L’estret porta aquest nom en record de Luis Váez de Torres, un expedicionari espanyol que va ser qui primer el va atravessar l’any 1605, venint del Perú.
    Sapigueu que quan sigueu alla dalt sereu els membres de la familia (Calvo) Vergés que més s’han acostat a Inawaia, el poble a on el vostre tiet-besavi Xavier va estar fent de misioner més de 40 anys. És un honor. Preneu-ne bona nota per explicar-me com s’hi arriba, que ho tinc pendent…només us cal pujar en perfecte vertical cap al nord i atravessar el mar de Coral i us hi trobareu.
    Molts petons.

  3. Nens, estic molt contenta d’haver pogut parlar amb vosaltres i veure-us tan guapos!
    Martina el tall del cabell et queda molt bé.
    Un petonàs!

  4. Holaaaaaa!! Así da gusto leer.. el rollo caravana mola!
    Espero que todavía la posibilidad de seguir el viaje cada uno por su lado no haya surgido.. jeje!
    Aquí en Barcelona todo igual, el sol sale cada mañana por el mediterráneo y se pone más alla de la diagonal.. El barça juega de lujo, la bebida estrella es la estrella y la comida preferida es el fuet. Por cierto, vimos el partido del madrid en casa del izqui y el Ándres (con acento en la A) se fue llorando casi.. jaja!!
    Nada, que paséis unas felices navidades por Australia, que en el fondo es como Menorca, pero un poco más grande.. !!
    Un petó als dos!
    Quico

    1. No Quico aun no ha surgido!!!
      Feliz Navidad a ti también, la verdad es que esto de estar comiendo los turrones a 31º es un poco raro!!!!! No menosprecies a Menorca, ya le gustaría a Australia tener la mitad de encanto que tu isla!!!
      Un besote
      PD: No te ofendas por lo del Jaume es que tu y yo aun no somos amigos, lo siento si te había echo creer lo contrario, 😉 !!!!!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s