Australia: Part II. Queensland

Hola a tothom!!

L’estratègia “Carl” finalment ha estat fallida. Us posem en context: fa unes tres setmanes, al veure impossible mantenir-nos dintre del nostre pressupost per l’exageració dels preus australians, ens vam inscriure en la web “Help Exchange” amb l’intenció de passar una setmaneta treballant unes hores per algú a canvi d’allotjament i menjar. Vam enviar vàries sol·licituts, però una d’elles amb un carinyo especial: teniem l’oportunitat de navegar amb en Carl per les paradisíaques Whitsundays Islands a canvi de tan sols netejar una mica el catamaran i cuinar per tots tres. Semblava un parany de tant maravellós que era!!

Anaven passant els dies sense notícies, fins que de sobte el dia 15 vam rebre el mail tan esperat: podriem navegar amb ell a partir del dia 28, si ens anava bé!!!! No ens ho creiem, estàvem pletòrics!! Li vam contestar rapidíssimament que ens anava més que bé i que quant de temps podriem estar navegant amb ell. Però la resposta va trigar molt en arribar…

Vam actualitzar el blog per última vegada el dia 21 des d’Airlie Beach, poble en el que haviem dipositat totes les nostres esperances, ja que La Bella Dona estava amarrada en el seu port. Així que el dia 22 també ens vam quedar en un camping-resort amb molt d’ambientillo familiar i amb tots els luxes per fer menys feixuga l’espera. Tot i l’incesant pluja, vam passar el dia a la piscina, llegint, veient pelis i fent crepes.

Però el 23, en no haver obtingut encara cap resposta d’en Carl, vam decidir pujar una mica cap al nord per passar la nit de Nadal, el dia de Nadal i el Boxing Day (com li diuen ells a St. Esteve), i en cas de rebre el mail esperat, tornar a baixar fins a Airlie Beach. Després de quatre hores conduint sota una constant tormenta tropical vam arribar a Townsville i, jugant-nos-ho com sempre a “pedra-paper-tisora” per veure a qui li toca preguntar, vam anar a veure els sis càmpings de la zona. El món ens va caure momentàniament a sobre quan tots ells ens van semblar massa depriments com per passar-hi un Nadal tan lluny de casa… Teniem dues opcions: o seguir conduint cap al nord fins trobar un càmping que ens semblés prou acollidor o tornar a baixar fins el nostre estimat càmping d’Airlie Beach. En un atac d’esperança, vam triar la segona opció.

L’estiu austral és força diferent al nostre: aquí surt el sol a les 5 del matí i es pon a les 6 de la tarda, hora en la que ja no hi ha vida pels carrers. Així que aquella nit vam haver-nos de quedar a mig camí, en el gran poble d’Ayr, conegut per… res. Pluja, pluja i més pluja tota la nit.

L’endemà dia 24 a les 12 del matí ja erem al nostre càmping. Però mentres ens dirigíem a la parcel·la que ens havien assignat vam tenir una visió: per què passar la nit de Nadal en una furgo sota la tormenta, quan podiem estar en un bungalow amb un llit de matrimoni comodíssim, cuina completament equipada, sofà, TV i un lavabo com feia mesos que no veiem per tan sols 150 euros la nit??!! Sí, ens vam gastar tot el pressupost previst per immersions en passar el Nadal sota cobert. Aquella nit, per alleujar una mica el nostre sentiment de culpabilitat, el cel va descarregar amb més força que mai.

El dia de Nadal el vam passar la major part del temps refugiats de la pluja i passejant pel port completament solitari durant una estona de treva. I el dia 26 va ser hora de sortir del cau. No ens pregunteu com, però a tan sols un dia del dia X, encara no haviem perdut les esperances, així que al no poder-nos permetre una altre nit sota cobert, vam anar a demanar una altra parcel·la per la furgo. Quasi ens quedem: havien pujat el preu més del doble d’una nit a l’altre. El càmping ens agradava, però no tant, així que vam marxar a un altre molt a la vora més assequible (i també punkarraca).

Aquella nit, per fi, vam rebre el mail. No podriem navegar degut al mal temps. Obvi. Així, l’endemà vam aconseguir sortir del bucle en el que haviem estat immersos els darrers sis dies. Conduint sota violentes cortines d’aigua i entre plantacions de canya de sucre vam arribar fins a Cardwell. Al vespre, mentres miràvem la TV del càmping vam tenir una revelació: en Carl era el nostre àngel. La nit de Nadal el cicló Tasha va tocar terra i tot l’estat de Queenland més al nord d’Airlie Beach havia quedat completament inundat. Varis pobles havien estat evaquats i centenars de persones van haver de passar la nit de Nadal refugiats en gasolineres perquè s’havia tallat la principal carretera que creua l’estat de punta a punta. Per les notícies vam veure granges i trams de l’autopista pels que haviem passat feia unes hores totalment inundats… Haviem tingut tanta sort, sense saber-ho!!

Sembla que aquesta revelació va fer canviar el rumb de les coses, i ahir, després de més de deu dies sense veure’l, ni tan sols per uns instants, el sol va brillar. Quanta falta ens feia!!! Pel matí vam anar a veure, que no a banyar-nos (ja sabeu que aquí el tema bany al mar està molt malament), la bonica platja de Mission Beach i des d’allà vam seguir cap al nord fins arribar a Babinda, un petit poble en el que vam veure, per primera vegada des que hem arribat al país, aborígens. I vam decidir passar-nos-ho bé a la seva manera: banyant-nos en els Boulders, una petita llacuna d’aigua cristallina. Havent-nos refrescat el cos vam seguir pujant fins arribar a Cairns, des d’on ara estem escribint.

Aquest matí ens hem apropat fins al poble de Kuranda per veure una cascada que baixava amb moltíssima força després de les fortes pluges dels últims dies, i passejar pels diversos mercats d’artesania. I per la tarda, per alleujar una mica els més de 30ºC als que estem, hem anat a remullar-nos a les Crystal Falls, un seguit de ràpids enmig de la selva tropical, on el perill no és a l’aigua sinó als arbres verinosos. En aquest país no es pot estar mai tranquil!! A prop de l’aigua, quan no són els cocodrils són els taurons, i quan no, les meduses. Però si fugint decideixes endinsar-te al bosc, el perill són les aranyes, les serps i fins i tot els arbres!!

Ara tenim tres dies per acabar de pujar fins a Cape Tribulation, ja que del dia 2 al 10 estarem visquent a Ravenshoe amb la Susanna, una australiana que fa cosmètics a partir del canyam, ajudant-la a construir una escola. Ja us explicarem què tal l’experiència!!!

Petons i abraçades per tots i FELIÇ ANY NOU!!!!!!!!! Nosaltres aquest any serem els primers en entrar-hi, esperem que amb molt bon peu, per seguir disfrutant d’aquest viatge com fins ara!!

PD: De tant en tant, ens faria molta il·lusió llegir algun comentari que no provingui dels nostres pares/germans/Quico (a mi me hacen ilusión tus comentarios, de verdad!!)… Sabem que ens llegiu, però demostreu-nos-ho una mica!!!

ALBUM DE FOTOS

16 comentarios en “Australia: Part II. Queensland

  1. Hola, no sóc cap germà, eh. Sóc un xino de Shangai que he descobert el blog per casualitat. Espero que el meu missatge us faci molta il·lusió. 😀

    Ahir vaig pensar molt amb vosaltres perquè el Molina (moooolt bona niiiit) va posar imatges de Queensland, explicant que hi havia les pitjors inundacions en 50 anys :S
    Sort d’en Carl que us protegeix.

    A veure si el cicló us deixa gaudir una mica del sol, que ja toca!!!
    petons
    g.

    1. jajajajajajjaja, hola chino cudeiro!!!!!!! casi cola!! et va costar molt decidir el nom??? Il·lusió me n’ha fet, però sobre tot m’he estat partint el cul una estona!!! És que ni posant això a l’entrada cap de les 140 persones que l’han vist han des d’ahir s’ha dignat a escriure res!!!!!!!!! mooooooooooooooooooolt bona niiiiiiiiit, en 4 horetes entrem en el 2011!! bon any nou!!!

      1. Què t’anava a dir…. Que molt bon any tingueu tots dos! i que us caigui a sobre una pluja de… felicitat!
        Jo també estaria a punt de canviar d’any, però com que sóc xinès hauré d’esperar al febrer, que arriba l’any de la llebre.

        Chao Cho Chin!

  2. Me alegro mucho de que estéis bien, vi las noticias de las inundaciones y BUA… estaba cagadita. No evas que si los bichos, arañas, medusas, los árboles esos… yo me moriría. Y menudos baños que os metéis me gusta mucho ese agua, que envidia. Os escribo a las 14:11 y me supongo que allí ya es año nuevo. Pues nada os dejo, aquí la peque de la familia SÁNCHEZ. Besitos a las dos, a ti tete y a ti también Martina, que disfrutéis de vuestras AVENTURAS!!!.

    1. Estamos bien pequeña de la familia!!! Sólo un poco pasados por agua!!!!
      No te creas nada del agua Cristina que está toda llena de peligros, cómo la de St Antoni no hay ninguna!
      Feliz año nuevo!!!
      Un besazo gordo de parte de los dos!!

  3. Hi tripis friends (amigos viajeros para el que no sepa inglés)!

    Qué tal se está por el 2011? Nosotros lo estamos preparando que ya nos quedan menos de 3 horitas.

    Desde Bcn os deseamos lo mejor para este Nuevo Año: salud, dinero, amor, una hihhyfurgo que resista todas carreteras, infinidad de nuevos parajes que visitar y sobretodo sobretodo que os salga de una vez el Sol y os haga muuuuuuuuuuuuuuuuy buen tiempo, que ya os lo mereceis.

    UN PEAZO DE ABRAZO Y FELIZ AÑO 2011!!!

    Otro abrazo para Carl!

    1. Nooooooo por favor mas Hippie campers no, ahora ya queremos ponernos la mochila a la espalda, subirnos a un tuk tuk y meternos de lleno en el continente asiático!!!!!!!!
      Un besazo muy gordo y feliz año nuevo 2011!!!!!!!
      Si lo vemos le daremos un besazo a Carl!

  4. Mounstreeeeees!!!
    Quin patir!!! Tantes pluges i tants bitxos!!! La veritat es que agafen unes ganes d’anar a Australia…. ufff… Ja estic fent les maletes (per anar a qualsevol lloc menys a allà). jajaja.
    Bé, només desitjar-vos un feliç feliç any nou i que milloreu la sort amb el tema de la climatologia.
    Un petó enorme! Us trobem a faltaaaar!

    1. Monstre!!!! Ja veus… estem envoltats de perills, literalment!!!!!! no sé com s’ho fan aquests australians per viure tranquils, de debó!! jajaja
      Bon any nou!!!!!!!!!!! com va el curro?? ja estàs en tu salsa?????
      Jo també us trobo a faltar!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! petonarros***

      1. Eis, veig que ha escrita la chungui girl. Al final les birres ens les vem pimplar entre les dues (una estava de tancament i no va sortir fins tard, l’altre rumbo a la muntanya a esquiar i la que falta… aaaaaaaaaaaaaaaaaiishhh… (tu ja m’entens… jeje) Però weno, ja vem rajar per totes i vem arreglar el mon tot i que després es va tornar a espatllar tot solet. jeje.
        La feina be, la veritat!! Anar fent cosetes. jeje.
        un petonarro!

  5. Golfosss!!!! (sé que et fa ilu, per això escric, si no, molt millor llegir “en la sombra”)
    Primer de tot, molt bon any 2011!!!!
    Pel que es pot veure aquí ho esteu passant de conya, no?….i les fotos…..impressionants!….Per aquí tot com sempre….(ja és prou bo)…..birres per aquí, per allà, rajades per aquí, per allà….ja saps!!!

    Quan tornis haurem de fer sessió continua!!!

    Una abraçada ben forta a tots dos! i mil petons!!

    1. Chunga!!!!!! Bon Any nou!!!!!!!!!!!!!!!!!!! quantes voll dams van caure????
      Compte enrera pel peak!!! aaaaaaaaaaaaix, que m’acaba de sortir un sarpullido de dir la paraula!!!
      UUUUf quan torni!! ens haurem d’injectar aigua entrevenosa de lu seca que tindrem la boca de tan rajar!!!
      Mil petonarros***

  6. Iep!! Feliz año parejita..
    Me he leído toda la parrafada, solo para averiguar si os había afectado mucho la lluvia.. veo que no!
    Una cosa, para entrar en Asia a lo mejor os interesa ver lo que están y han estado haciendo el Ferran y la Helena, que también se lo estan montando de puta madre!!
    Ahi va su blog: aveurequefanelferryilhelena.posterous.com
    Ale, un besoooo!!

    Pd: Feliz 2011, por el culo te la hinco! No rima pero mola.. 🙂

    1. Merci Quico,
      El otro dia lo estuvimos buscando para leerlo pero no conseguí acordarme del nombre. Ya veo que no estan nada mal los cabroncetes!!!! Tenemos unas ganas de llegar por aquella zona que no te lo crees!!! Ya no queremos mas occidentalismo caro!!!! Queremos comer arroz y noodles sin parar!!!! Y que me arda la boca cada vez que coma picante tailandés o indonesio me da igual!!!
      Un besote en el cogote!!
      PD: no dejes de escribirnos que eres de los pocos que lo hacen!!!!
      PD2: Quico quico por el culo yo te pico!!

  7. Guapos!!!
    Sort del vostre àngel salvador… jo ja patia nena!! Espero que hagueu entrat molt bé al 2011, i continueu disfrutant d’aquest viatge!! Vigileu amb els bitxos… sobretot amb els taurons!!!
    Com mola això d’ajudar a aquesta australiana a montar una escola, no? Ja ens explicareu què tal!!
    Se us troba molt molt molt a faltar!
    Un petó gegant pels dos!!

    1. Nina!!! com estàs?? Què tal les festes?? mail informatiu dels teus!!! jejeje, vaaa, que al sergio i a mi ens encanta llegir-los!!
      Buuuuuf, estem de bitxos…!!!!! però és el que té estar visquent enmig del bosc…que vas a pixar i et trobes una granota, et vas a rentar les mans i tens una llagosta immernsa sobre el sabó, t’estàs dutxant i entra una papallona gegant negra… Tot el menjar que té aquesta família el té guardat en una nevera gegant que no està encesa! només és perquè no hi entrin els insectes i ratolins!!! (sí, al costat de la despensa hi ha una trampa per ratolins!! jeje)
      Ja veuràs el relat de la nostra setmana aquí amb la Susanna, perquè teeeeeeeeeeeeeeela!!!!! riuràs!!!
      Un petonàs enorme, nosaltres també MOLT (!!!!!!!!!!) a tu!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s