Bali: Part I

Hola a tothom!!

Després d’una marató de 29 hores des que vam agafar el primer vol a Cairns, per fi vam arribar a Bali!! Paraula clau a la punta de la llengua per disparar-la en qualsevol moment: Mahal (“massa car” en indonesi). I de tant disparar-la, tant per negociar el preu del taxi des de l’aeroport fins a Sanur com per l’hotel, vam acabar exhausts! No recordàvem que això de regatejar era tant cansat!! Així que després de sopar a la vora del mar mentre es ponia el sol, vam caure rendits al llit.

Dimecres va ser el dia dels encàrrecs. I mahal per aquí, mahal per allà, vam aconseguir una moto per 3,5 euros durant 24 hores a la que li vam treure el màxim rendiment: vam anar a correus a enviar cap a casa coses ja innecessàries, després a l’oficina d’Air Asia per arreglar un bitllet, i finalment a Kuta i Legian, a la recerca de pantalons i una botiga de llibres de segona mà. La veritat és que mentres intentàvem passejar pels seus carrers plens de guiris que malentenen el turisme i sent bombardejats per 10 persones a la vegada oferint-nos de tot, vam arribar a dubtar que allò fós Bali. Un cop fetes les compres, vam tornar corrents cap a Sanur, ciutat força més tranquila, on també hi vam passar la segona nit.

A les 9.60h en punt (sí, el molt il·luminat de l’home que ens va llogar la moto no deu saber que després de les 9.59h venen les 10h…) del dijous vam tornar la moto i com que voliem tenir la llibertat d’explorar la illa pel nostre compte, després de regatejar durant una llarga estona, li vam llogar un jeep petitó per 7 euros al dia!!

El dia anterior, amb la moto, ja haviem patit l’estil de conducció balinès, però al agafar el cotxe i sortir de la zona més urbanitzada per agafar alguna carretera va començar la festa. No és que no respectin les regles vials, és que tenen un codi propi que és el que val. Per sobreviure en aquesta jungla has de tenir tota la teva atenció al que passa davant. Per ells, aquella línia blanca que per nosaltres delimita els carrils, no té cap significat, i per tant, tothom pot anar per on vulgui i en el sentit que vulgui. Per que ens entenguem: un camió carregat fins a dalt de runes, adelantant un autobús en una corba en línia contínua, et pita a tu, que vens correctament pel carril contrari, que ja tens prou feina sortejant els milers de motos amb tota una família a sobre, per a que frenis, i si no ho fas amb la rapidesa que ell voldria et fa llums indignat.

Havent après les regles del joc, doncs, vam arribar fins al temple de Pura Ulu Watu, a la Bukit Peninsula. El temple es troba en un escenari preciós, en un penya-segat, i està habitat per uns monos la única diversió dels quals és robar tot el que poden als turistes. A totes les guies ho avisen i els visitants que et vas creuant t’ho comenten, però darrera nostre va entrar un grup d’indonesis que com a locals ningú els devia d’haver advertit, i en cinc minuts els monos ja havien saltat sobre els seus caps per robar-los-hi dues ulleres!!

D’allà vam agafar la carretera que voreja la costa sud en direcció oest per arribar fins a Pura Tanah Lot, un dels temples més visitats de Bali, i amb raó. El temple està també en un penya-segat, i a una part només hi poden accedir els balinesos i quan la marea és baixa. Va costar donar l’esquena a aquella bonica imatge, però era hora de negociar el preu d’una habitació per aquella nit.

I tot conduint vam arribar fins a Balian Beach, on per sorpresa vam trobar un lloc idílic: una cabanyeta a l’estil balinès, envoltada d’aigua, amb vistes a uns arrossals. Les fotos valen més que qualsevol explicació… L’endemà divendres vam despertar-nos amb la sortida del sol, i acompanyats per l’incesant melodia dels galls (aquí canten durant tot el dia i tota la nit…) vam esmorzar en un warung de la desèrtica platja. Amb les piles carregades vam seguir cap a l’oest, i pel camí ens vam deixar perdre per Palasari, una communitat cristiana -la religió majoritària de Bali és l’hinduisme, sent una excepció a Indonèsia, on la principal religió és l’islam- molt tranquila amb una immensa i peculiar esglèsia.

Un cop havent contentat al capellà fent-li creure que erem super devots, vam tornar a la carretera a la recerca d’un lloc per dinar, però sembla ser que no debia haver passat un turista en els últims cent anys per aquella zona, ja que l’únic que vam aconseguir en quatre warungs plens de menjar va ser una negació amb el cap. I no serà perquè no hi poséssim de la nostra part dient “Saya cari mie goreng” (Jo vull fideus fregits)… Al final, 1 hora més tard, ho vam aconseguir!!

Vorejant el Taman Nasional Barat, l’únic parc nacional de la illa, per la carretera que uneix la costa sud i la nord, vam arribar a Pemuteran, on vam dedicar la tarda a buscar hotel i un centre de submarinisme per fer una immersió a la petita illa de Pulau Menjangan.

Així que l’endemà al matí vam agafar una barqueta que ens va dur fins allà i, tractats com a reis per un noiet que ens va muntar tot l’equip per les dues immersions i guiats per un dive master per nosaltres sols, vam passar el dia sota l’aigua. Amb l’aigua a 28ºC vam poder disfrutar molt dels mil peixos de tots colors i tamanys jugant entre els coralls!

Diumenge, després d’esmorzar, vam agafar la carretera que voreja la costa nord, i vam fer algunes parades abans d’arribar a Lovina, on hem passat aquesta última nit. Vam anar a visitar un parell de temples balinesos petits, després el temple budista Brahma Vihara Arama i més tard les aigües termals d’Air Panas Banjar. Un cop vam haver trobat hotel a Lovina, vam fer uns banyitos a la piscina (no us penseu que anem per todo lo alto, vam pagar 9 euros per una habitació gran envoltada de jardins, amb esmorzar i piscina a l’estil balinès…), i vam acabar la nit fent unes Bintang (la birra local) petant la xerrada amb una noia balinesa molt maca.

Avui ens hem llevat a la grata hora de les 5.30h del matí per disfrutar del nostre autoregal per fer 2 anys i mig que estem junts: una visita als nostres amics els dofins. I la veritat és que es podria dir que ens ho hem passat millor arribant al lloc on eren, sobre una patera balinesa i sortejant unes onades gegants!! Llàstima que no hàgim pogut treure ni mig segon la càmara de la funda estanca per fer fotos de la bonica imatge…

De tornada a l’hotel, hem esmorzat i hem fet via cap a Amed, des d’on estem escribint ara. Oferta del dia: bungalow envoltat de jardins, bany tropical, i piscina a la vora del mar pel mòdic preu de 13 euros. Ens hem hagut de quedar…

Seguirem informant de les nostres aventures i desventures des de l’illa!!

Selamat tidur!! anem a dormir!!

Ah! seguim actualitzant l’apartat de Curiosidades!!

ALBUM DE FOTOS

Un comentario en “Bali: Part I

  1. Hola parelleta! Com us está anant per Bali? Heu vist l’interior? i les inmersions? Ja heu muntat el creuer per les illes de l’est?
    Vinga!, doneu noticies!!
    Petons

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s