Pai i Pangmapha

Hola de nou!!

Ahir vam tancar la nostra etapa per Tailàndia. I la veritat és que tot i que aquest país no ens ha marcat gaire, en fem un balanç positiu perquè hem passat molt bones estones i com sempre hem disfrutat molt!

Aquests darrers dies pel nordoest, dalt d’una moto petitíssima, hem aconseguit viatjar amb més llibertat, sortint de les rutes més típiques. Així doncs, dimecres passat vam arribar a Pai a través de la carretera 1095, una divertidíssima però esgotadora tirallonga infinita de corbes de més de 200 km.

Sobre Pai haviem rebut opinions de tot tipus, des que era imprescindible i preciós a que era totalment turístic i ja havia perdut tot el seu encant. La nostra impressió no va ser ni tant blanca ni tan negra, ja que tot i ser veritat que està molt preparat pel turisme, és un poble que sense tenir cap atracció destacable, té un encant especial, situat en una preciosa vall. Pels que hagueu estat a Marroc, es respira un aire força semblant a Chefchaouen. A més, al ser temporada baixa per aquella zona, s’estava molt tranquil i vam poder triar sense problemes entre les desenes de preciosos hotelets del poble.

L’endemà vam decidir continuar la carretera durant 50 km més, fins arribar a Pangmapha (o Soppong, com se’l coneixia anteriorment). Aquest petit poble de muntanya no té cap encant especial, sinó fós perquè només a 8 km més al nord hi ha una de les coves més grans de Tailàndia.

La Tham Lot és una cova de 1.600 m de longitut atravessada per un riu, pel que per anar d’una cavitat a una altra s’ha d’agafar una barqueta de bambú. Nosaltres vam fer el recorregut amb una de les setanta iaietes que van fent torns per entrar amb els visitants, guiant-nos amb una potent làmpada. La pobra dona no tenia ni idea d’anglès i només s’havia après les quatre paraules essencials per dir-nos a què s’assemblaven algunes formacions: parrot, crocodrile…  La veritat és que en altres circumstàncies, el preu que vam pagar ens hagués semblat abusiu, però donat que aquells diners van a parar directament a la comunitat shan d’aquella zona, ens va semblar una bona manera de contribuir-hi.

La visita a la cova va estar molt bé, però el millor ens esperava al final. Estàvem ja a la sortida quan sota els últims rajos de llum vam començar a veure alguns ocells que hi entraven. Una estona més tard, amb el sol apunt de pondre’s, eren ja mig milió. L’escena era impressionant: el cel rogent estava quasibé cobert de milers d’orenetes eixordadores que volaven cap a l’interior per a passar-hi la nit! Quan totes van ser dins, va ser el torn dels rat-penats, que sortien per anar a caçar sota la llum de la lluna.

L’endemà, després de llevar-nos en una idílica cabanyeta en mig de la muntanya, vam decidir acabar-nos de perdre. La veritat és que no tenim ni idea de per on vam estar, ja que les poques senyalitzacions que vam trobar eren en thai i en cap dels poblats que vam creuar vam poder preguntar en anglès. De fet no sabem tan sols si vam creuar, passant per aquells caminets de sorra entre els boscos, la frontera amb Myanmar (segons el nostre mapa tan sols estava a 3 km)! Quan ja estàvem pensant en tornar cap a la “civilització”, vam veure en la llunyania un Buda blanc enorme que s’aixecava majestuós entre els boscos verds. Com no podia ser d’una altra manera, no ens vam poder resistir, i ja ens veieu fent trial amb una moto de 125 cc de joguina per la carretereta que hi arribava!! Anàvem tant lents que la moto no va aguantar l’equilibri i vam caure en una baixada, mastegant la polseguera! Un cop allà sí que vam decidir posar seny i tornar a la carretera principal, que estar perdut per aquella zona, super militaritzada i amb conflictes constants causats pels camps de concentració birmans i les plantacions d’opi, no era d’allò més recomenable!

Aquella nit vam tornar a dormir a Pai, ja que l’endemà haviem de desfer la divertida carretera fins a Chiang Mai. Des d’allà vam agafar un tren de la Primera Guerra Mundial, que va trigar catorze hores en arribar a Bangkok! Els trajecte semblava interminable, però els paisatges rurals i els venedors ambulants el van fer més entretingut!

Ahir vam agafar un vol per descobrir un nou país, Myanmar! Aquí l’accés a internet, com tantes d’altres coses, està molt restringit, pel que probablement, ens veurem a la tornada!!

Petons i abraçades!!

ALBUM DE FOTOS

5 comentarios en “Pai i Pangmapha

  1. Martina i Sergio,
    la foto de la via sembla talment que veiem el moviment del tren!
    sou uns cracs.
    Què us vagi molt bé a Myanmar.
    molts petonets des de Recoletos!

  2. Buenas fotitos Sergio!!!

    Myanmar ya??? tomad buena nota, que nosotros vamos después! Nos vemos por Cambodia / Laos??? A ver si puede ser. Un abrazo a los dos, Disfrutad!!!

    Marcial y Gaby

    1. Hola!!!

      Myanmar os va a encantar!!!!! Este pais nos ha enamorado!! Cuando venis para aqui??
      Nosotros el 23 volvemos a Bangkok para irnos hacia Laos! Estaremos por alli hasta el 13 o 14 de abril, que el 15 viene una amiga a vernos a Cambodia y hemos quedado en Phnom Phen!
      Vosotros cuando estais por Laos?? Porque Cambodia ya lo habreis hecho, no???

      Un besazo para los dos!!!!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s