Mandalay i els seus voltants

En un divertidíssim trajecte de vuit hores en un bus local ens vam plantar a Mandalay, una ciutat a la que ningú vol anar però que tothom acaba utilitzant com a centre logístic per visitar les atraccions que hi ha pels pobles dels voltants.

El viatge ens havia deixat fets pols, pero no el suficient per adonar-nos en el taxi de l’estació de busos fins el centre de que les nostres sospites es confirmaven: Mandalay és espantosament lleig. Això sí, un cop dutxats, vam anar a sopar en un restaurant que ens va fer sentir com a casa! Recordava moltíssim al típic bar de tapes, amb taules d’alumini posades a la terrasseta, i per primera vegada des que vam sortir de casa, vam gaudir d’una birra de tirador ben fresqueta!!

L’endemà va ser un dia complet. Com que voliem veure varis llocs d’interès dels voltants de Mandalay, però no voliem estar-nos un altre dia a la ciutat (no hi ha hotels amb llicència per extrangers en cap d’aquests pobles) vam buscar un taxista que ens fés tot un dia de tour. Per sorpresa nostra, al baixar a esmorzar, vam trobar-nos amb un pare i un fill alemanys que havien vingut amb nosaltres en el bus i el taxi però que haviem perdut la pista quan intentàvem trobar habitació. Així que vam decidir passar el dia els quatre plegats fent un recorregut que esquivés els llocs on el govern exigeix el pagament d’una entrada als turistes.

La primera parada va ser la Mahamuni Paya, al sudest de la ciutat, on com en tants d’altres llocs, només els homes es poden apropar al gran Buda que hi ha a l’interior per enganxar-li làmines d’or. Les dones s’han de conformar amb una pantalla de TV que li enfoca la cara. Sense comentaris…

El següent punt va ser el Sagaing Hill, pel que sí es necessita ticket però l’hàbil del nostre taxista ens va portar per una entrada on no hi havia ningú demanant-lo. Pujar infinits graons van tenir una bona recompensa, ja que les vistes des d’allà dalt eren impressionants: més de 500 pagodes i encara més monestirs repartits per tota la cordillera, delimitada pel riu.

Ben dinat vam creuar el riu amb una barqueta per apropar-nos fins a Inwa, la que va ser la capital del Regne de Birmania durant més temps, 400 anys. Allà ens esperaven pagodes mig en runes, amagades entre els camps d’arròs i plataners d’un verd que encara no haviem vist en aquest país.

I ens vam reservar el millor pel final: el pont d’U Bein, a Amarapura. Data del 1849 i, amb 1.181 metres de llargada, és el pont de teca més llarg del món. L’escenari també el fa especial: pescadors i gent banyant-se dins del llac Taungthaman, monjos anant entre monestirs a banda i banda amb les seves distinctives túniques taronges, famílies tornant a casa a peu o en bicicleta i camps de cultius esquitxats de pagodes fins on ens arribava la vista…

Si la llum del sol apunt de pondre’s feia la Shwedagon Paya i els temples de Bagan encara més màgics, aquí la posta va dur-nos fins a un món de fantasia. Sobre el pont, el cel va prendre colors quasi surrealistes, i nosaltres, des del mig del llac, vam deixar-nos seduir durant una llarga estona per aquell romanticisme.

ALBUM DE FOTOS

Un comentario en “Mandalay i els seus voltants

  1. Espectacular la última foto chicos! El color de ese cielo al atardecer es increíble. Por lo que voy viendo en otras fotos de los posts de Myanmar veo que Sergio le ha cogido el truco al Lightroom, jeje! Pronto pasaremos nosotros por esas tierras, tomamos nota de vuestros pasos. Un abrazo!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s