Yangon

Durant el vol de Bangkok a Yangon vam passar per la màquina del temps. Només d’arribar a l’aeroport ens vam adonar que deviem haver retrocedit uns 70 anys. Al·lucinats, vam pujar a un autobús que ningú hagués dit que arrencaria, que ens va dur fins l’hotel.

En només deu minuts ja haviem deixat les motxilles a l’habitació i estàvem parant un parell de taxis per anar cap al centre a canviar diners amb dos nois catalans i dos més israelians que s’allotjaven al mateix hotel que nosaltres i sabien on fariem un bon tracte.

A Myanmar no hi ha caixers automàtics, pel que has d’entrar al país amb tots els diners que preveus gastar-te. La cosa es complica quan les monedes amb les que has de pagar són dues: el dòlar americà (per a pagar hotels, trens i entrades a llocs d’interès) i el kyat, la moneda local (per a menjar, autocars i transport local) i per tant has d’anar al mercat negre (els bancs fan un canvi nefast) a canviar alguns dòlars per kyats. Pero encara t’ho posen més difícil, ja que només accepten dòlars que estiguin impecables, el que vol dir zero arruges, talls, pintades de boli, doblegs i el més curiós i enigmàtic de tot, que la sèrie del billet no comenci per CB.

Vam estar esperant més de 40 minuts per a que un grup “d’especialistes” donés el vist-i-plau als dòlars, i tot i que quan canviàvem els billets a Bangkok ja haviem anat amb molta cura, per un parell de billets ens van donar un canvi lleugerament pitjor perquè “la cara de l’home no és igual, no està bé”. Semblava que juguéssim al joc de les set diferències, ja que el billet era calcat a la resta…

Un cop enllestit el tema, vam anar a sopar tots junts a un dels centenars de teteries de taules baixetes que apareixen al caure el sol, ocupant totes les voreres de la ciutat. Només portàvem unes hores al país, però ja veiem que allò prometia!

Yangon és la ciutat més gran de Myanmar i fins que al 2005 la junta militar va decidir canviar-ho, en va ser la última capital. És una ciutat perfecte per aterrissar al país, ja que tot i ser el punt d’arribada de qualsevol turista, conserva una autenticitat que a nosaltres, venint de Tailàndia, ens va impressionar encara més. Vam passar el matí passejant pels bruts i caòtics carrers, entre edificis amb un marcat estil colonial britànic, atravessant immensos mercats. Ens haviem reservat el millor per la tarda…

Eren les quatre quan començàvem a pujar descalços per una de les escales que uneix el carrer amb el nivell en el que es troba la Shwedagon Paya. Haviem sentit maravelles del centre budista més sagrat pels myanmas, però al tenir-la davant vam poder comprobar nosaltres mateixos que era realment impressionant. Vam estar més d’una hora fent-li la volta en el sentit de les agulles del rellotge com s’ha de fer a tots els temples budistes, fixant-nos en tots els detalls, entrant en algunes de les petites zedis, capelles i sales d’oració dels costats, presenciant una cerimònia d’ordenació de novicis i aturant-nos a xerrar amb un grup de monjos que en comptes d’explicar-nos les bases del budisme com esperàvem, van recitar-nos entusiasmats tota l’alineació del Barça.

Les xifres són espectaculars: la Shwedagon, a la que tot myanma budista aspira visitar almenys un cop a la vida, va ser construida cap al segle XV (la pagoda original data d’entre els segles VI i X) i s’aixeca sobre la seva base quasibé 100 metres. Està recuberta amb més de 13.000 làmines d’or i la part superior conté 1.100 diamants i 1.383 altres peces precioses que els successius reis i la noblesa han anat donant al llarg del temps. Per culminar l’obra, a la punta de més amunt hi ha un esfera d’or amb 4.351 diamants incrustats, que pesen 1.800 quilats i encara més amunt un sol diamant de 76 quilats. Diuen que la pagoda conté més or que el que hi ha al Banc d’Anglaterra!

Quan vam haver fet la volta completa va ser moment de buscar un bon angle i seure a contemplar l’espectacle de llums! L’intensitat de la brillantor que la daurada estructura oferia amb l’exposició al sol directe es va anar difuminant, donant pas primer a un subtil ataronjat i posteriorment a un platejat rojenc, sota un cel violeta. En una estona, amb l’entrada de la nit, la pagoda, ara il·luminada, tornava a brillar en la seva màxima esplendor, amb el cel completament negre com a teló de fons.

Eren gairebé les 8 de la tarda quan marxàvem de la Shwedagon Paya, sentint-nos molt afortunats de saber que aquella tarda ens quedaria guardada per sempre a la memòria.

ALBUM DE FOTOS

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s