Províncies de Champasak, Sekong, Salavan i Attapeu

Creuant una frontera situada en un lloc força remot on, a una banda, dels vint treballadors laosians n’hi havia divuit jugant a la petanca, i, a l’altra, una pila més de cambodjans intentaven timar als pocs turistes que hi passen amb el preu del visat, ahir vam deixar enrera un nou país.

Els nostres últims dies per Laos els hem passat en gran companyia, doncs després del loop en moto per les coves del centre del país, vam seguir baixant en paral·lel al Mekong fins arribar a Pakse, on ens vam reunir amb el Marcial i la Gaby. Un cop fetes les Beerlaos de rigor per posar-nos al dia de les últimes aventures que haviem viscut per separat des que ens vam conèixer a Indonèsia, va ser hora de fer el plan pels propers cinc dies: perdre’ns en moto per les províncies de Champasak, Sekong, Salavan i Attapeu.

Vam començar el nostre recorregut circular dirigint-nos cap al nordest, on ens esperaven una sèrie de cascades en les que, degut a que és l’època seca i hi havia poc cabal d’aigua, l’atracció pels turistes tailandesos que havien creuat la frontera en una excursió d’un dia, erem nosaltres. N’hi havia que fins i tot ens deien en quina postura haviem de posar-nos per la foto!

La primera nit la vam passar a Tat Lo, un poblet encantador amb una bonica cascada al final del seu únic carrer. Vam estar tota la tarda remullant-nos sota l’atenta mirada dels locals, als que els semblava fascinant que les noies duguéssim bikini.

L’endemà va ser un dia difícil, culinàriament parlant. Estàvem en una de les zones més pobres de Laos, amb unes infraestructures, no tan sols turístiques, sinó generals, més que precàries, així que trobar un lloc per dinar i sopar va ser missió impossible!! Afamats, vam aturar-nos a menjar alguna cosa a Sekong, pràcticament l’únic poble de la regió amb el mateix nom, però tan sols vam aconseguir dos trossets de pollastre enfilats en bambú i sticky rice, un tipus d’arròs enganxós que mengen al sudest asiàtic, per tots quatre…

Teniem les esperances posades en el sopar, però, per la tarda, en arribar a Attapeu, una altra capital de província, ens vam adonar que tampoc seria fàcil. Potser ens en hauriem d’haver adonat abans, havent llegit que Attapeu significa “merda de búfal” en els dialectes Mon-Khmer! El nostre objectiu era un restaurant en el que, segons la guia, hi havia vàries cabres esperant a la porta el seu torn per ser fetes a la barbacoa, i en cas de demanar tota la bèstia, tenies el privilegi de beure’t la sang!! Vam recórrer el carrer amunt i avall vàries vegades però ni rastre del restaurant, així que vam probar sort en d’altres establiments del voltant, però o bé no ens entenien o bé no tenien menjar tot i tenir penjat el cartell de “restaurant”… Finalment vam trobar-ne un en el que vam aplicar la tècnica de seure i esperar a que ens servissin el que els donés la gana. I la cosa ens va sortir prou bé! El menú van ser una espècie de salsitxes i rotllets d’ingredients desconeguts. Vam culminar el dia celebrant els gols del Barça a les tantes de la matinada!

El tercer dia d’expedició va ser genial! Vam agafar un camí de terra vermella que ens va dur, travessant la jungla i aturant-nos en precioses cascades, fins a la Bolaven Plateau, una altiplà en el que els deu graus per sota respecte la planúria permeten canviar l’aridesa dels paisatges anteriors per boscos d’avets i plantacions de cafè. Durant el trajecte vam trobar diversos poblats d’ètnies minoritàries gens acostumats a veure extrangers i al interectuar amb un grup de nens vam poder comprobar que la nostra presència realment els incomodava. Aquella nit la vam passar a Paksong, on, com era d’esperar, el tema alimentari tampoc va ser fàcil!

L’endemà vam tancar el loop, tornant a la terrible calor de Pakse, no sense abans provar el famós cafè de la zona i veure una altra imponent cascada, mentres ens fotografiàvem amb un altre grup de tailandesos!

Un cop retornats a la civilització, no voliem marxar del país sense visitar el Wat Phu de Champasak, un preciós complex religiós de l’època Khmer situat al vessant de la muntanya Phu Khuai. La zona arqueològica està dividida en sis terraces, unides mitjançant una pronunciada escalinata flanquejada per estàtues, i des del nivell superior les vistes sobre la plana del Mekong són impressionants!

I de tornada a Pakse va ser l’hora de separar-nos de la Gaby i el Marcial. Ells han seguit cap al nord del país i nosaltres hem saltat a Camdodja, però l’experiència ha sigut tan maca que hem fet creuar una altra vegada els nostres itineraris i ens retrobarem a Nepal més endevant!

I fins aquí les nostres aventures laosianes!

Petons i abraçades!

ALBUM DE FOTOS

6 comentarios en “Províncies de Champasak, Sekong, Salavan i Attapeu

  1. Jajajaja!!! Quin gran post!
    No sabemos con que quedarnos, si con los restaurantes sin comida, la niña de la mirada perdida, las poses para los thais… jeje! Al leeros, de verdad, nos damos cuenta de lo mucho que dieron de sí esos 5 días. Nos vemos en Nepal para brindar con las ‘everest’. Petons!!!

  2. …….. Això sí que és dramàtic …………….. que no hagi menjar, ho entenc… que es fascinin amb els bikinis, també… que la necessitat et porti a beure sang, vale, també… fer de models pel thais, home, accepto…… PEEEEEEEEEEEEEEEEEERO que després de tot això encara celebreu gols del Bar$a, això sí que és dramàtic…..

    jejeje!!

    Petonets
    PEDROSA

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s