Phnom Penh

-Nino, s’obre la porta!!

-És ella?? La veus??

-Nooo…

-Tranquila, seu, i quan surti ens aixequem.

-Val, però posa’t bé la màscara, que encara sortirà i no la portarem posada!!

-Estàs nerviosa, eh??!!

-Sí, molt!! Això de rebre algú en l’aeroport d’un país extrany és una mica raro!!

Veure una cara amiga després de sis mesos fora de casa va ser genial! Per endevant ens esperaven deu dies increíblement divertits en els que no hem parat quiets ni un moment!! Ara, de nou a Phnom Penh, fem un repàs de la ruta que hem fet amb la Sara.

Tal i com ens imaginàvem, tan sols havia aconseguit dormir deu minuts durant les vint hores de trajecte, però l’única manera de combatre el jet lag era no abaixar el ritme, pel que després de deixar les coses al hostel i fer-nos molt feliços amb l’entrega de fuets, llonganisses, patés, formatges, Cacaolats, Nocilla i Bollicaos (no cal que us diguem qui havia demanat què… Gràcies Montse i Sara!!!), vam anar a fer la primera visita.

‘Prohibido sonreir’, durante la visita al S21

I tot i que el museu al que ens dirigíem no és apte per a tots els públics, nosaltres vam creure que era una visita obligatòria si es vol conèixer la crua recent història de Cambodja.

L’any 1970, aprofitant una breu absència del Príncep i Primer Ministre Sihanouk, Lon Nol va fer un cop d’estat, abolint la monarquia i instaurant la “República Camdodjana”. El que ningú imaginava és que no seria fins cinc anys més tard que començaria l’etapa més negra del país.

El 17 d’abril de 1975, Saloth Sar, líder dels Khmer Rouge, va prendre Phnom Penh, sota l’eufòria de milers de persones que rebien a la guerrilla que havia enderrocat el règim dictatorial, esperançats per una nova etapa lluny de les penúries de la guerra. Però les idees que Saloth Sar tenia en ment sobre el futur del país distaven molt de les de la població, que no va trigar gens en adonar-se que el país estava en mans d’un monstre.

Pol Pot, nom amb el que el dictador es va donar a conèixer com a Primer Ministre de la Kampuchea Democràtica des de la seva presa de poder, va declarar l’any 1975 “Any Zero”, a partir del qual era necessària una purificació de la societat cambodjana, on no hi havia lloc pel capitalisme, la religió, la cultura occidental ni cap influència estrangera. Pol Pot volia una economia autosuficient i un estat agrari, pel que després de portar a terme una dràstica política de reubicació de la població dels centres urbans al camp, va abolir la moneda i el mercat i va fer enderrocar escoles, esglèsies i hospitals.

Nosaltres ens trobàvem al S-21, on durant el període comprès entre 1975 i 1979 van usar les instal·lacions de l’antic Institut Tuol Sleng com a centre de detenció, interrogació i tortura per a més de 17.000 persones considerades una amenaça pel règim, és a dir, persones que havien rebut educació, que parlaven alguna llengua estrangera, o que simplement portaven ulleres. Els líders dels Khmer Rouge van deixar constància dels barbarismes comesos, fotografiant a tots i cadascun dels presos, sovint abans i després de ser torturats, i recórrer els passadissos i celes entre retrats, filferros i instruments de tortura va requerir valor. No entrarem en detalls escabrosos sobre els crims comesos entre aquelles i moltes d’altres parets, ja que les imatges parlen per si soles.

Per acabar d’entendre la monstruositat d’quell període, però, era necessari fer una segona visita, seguint el camí dels presos de la S-21, fins als Killing Fields de Choeung Ek, on pràcticament la totalitat dels detinguts van ser exterminats immediatament després de ser transportats en camions. Actualment, entre les foses comuns, es troba un monument commemoratiu amb més de 8000 calaveres.

‘Por favor no caminar sobre las fosas comunes’

Segons els recomptes i estudis internacionals, el balanç de morts durant el règim dels Khmer Rouge és d’entre un a tres milions de persones, representant un quart de la població del moment. Es calcula que avui en dia, el 70% de la població és menor de 30 anys.

Després d’aquesta dura lliçó d’història, va ser hora de disfrutar de Phnom Penh, una ciutat amb molt d’encant a la vora del Mekong en la que és agradable passejar i deixar-se seduir per la àmplia oferta gastronòmica.

Uns banys a la piscina, unes cervesetes i sobretot una plàcida dormida, van posar-nos el cos a to per a la següent etapa: Siem Reap.

ALBUM DE FOTOS

2 comentarios en “Phnom Penh

  1. Vaya fotos más chungas… No teniais algo mejor que ver?
    Os informo que el Barça perdió la copa del rey vs R. Madrid pero estamos apunto de dejarlos fuera de la champions ya que en la ida ganamos en el bernabeu 0-2 con polémica tras la expulsión de Pepe.
    Mañana es el partido de vuelta.
    Cuidaros

    1. La verdad es que sí que son chungas y eso que nos contuvimos bastante, lo que hicieron esa gente es muy bestia y al menos yo no tenía ni idea!!
      Muy mal esto de leer las cosas a medias ehhh!!! Poco trabajo que os doy y no lo acabáis. Tienes que leerte todos los posts, que ayer publicamos explicando nuestra celebración de la victoria del barça a las 4 de la mañana en el hotel de Phnom Penh, casi alcanzamos el nirvana!!!!!
      Hoy estamos en un pueblecito llamado Dalat y ya hemos buscado el hotel con tele para repetir la experiencia, a ver si aguantamos hasta las 2 que estas noches en vela son muy duras para nuestros cuerpos ya de por sí castigados por las largas jornadas de trabajo…
      Un besazo.
      PS: Ya vemos que tu tampoco pierdes mucho el tiempo haciendo de capitán en Ibiza!!!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s