Hoi An

Vietnam ens ha fet batre tots els récords pel que fa a la duració dels trajectes en autocar: 17 hores per anar de Dalat a Hoi An i 19 de Hoi An a Hanoi (sí, nosaltres també ens fem un embolic amb aquests noms…). Val a dir, però, que les carreteres vietnamites són les millors que hem trobat des que som a Àsia i els seients dels “sleeping bus” permeten descansar força el cos (amb ajuda de taps a les orelles per no sentir el desagradable so constant del clàxon, de sac de dormir per soportar el fort aire condicionat, d’antifaç per no despertar-se cada cop que obren les llums i, sobretot, de la Dormidina per fer que l’estona passi el més depressa possible).

Hoi An és un dels pobles amb més encant en els que hem estat, un d’aquells llocs que et captiven des d’un primer moment. L’arribada del turisme cap a mitjans dels anys 90, i sobretot el guardó de Patrimoni de la Humanitat de l’Unesco el 1999, han permès mantenir en perfecte estat 800 preciosos edificis que s’extenen pel casc antic del poble.

Durant els segles XVI i XVII el poble va ser un important centre comercial, i els mercaders japonesos, xinesos, indis i holandesos que desembarcàven any rera any van acabar establint-s’hi durant llargs períodes. Aquests assentaments van donar com a resultat una arquitectura molt distintiva, formada per un pont japonès del 1590, cinc llocs d’assemblea de les diverses comunitats xineses que s’agrupaven segons la seva província d’orígen, vàries cases dels segles XVII i XVIII que conserven l’estructura i mobiliari original, i cinc temples i pagodes d’estils ben diferents.

Fins aquí, tot maravellós. El problema és que l’únic que roman genuí al casc antic de Hoi An són les cases. Absolutament tots els edificis són restaurants, cafeteries, galeries d’art, agències de viatges o botigues d’artesania i souvenirs que, tot i tenir molt d’encant, són únicament enfocats al turisme estranger, pel que els estrets carrers lliures de cotxes (una de les restriccions de l’Unesco) poden semblar sovint un decorat.

La part positiva és que la qualitat del turisme que s’ofereix a Hoi An és cada dia més alta, pel que costa trobar un hotel sense piscina i l’oferta gastronòmica és exquisita, així que va ser un lloc perfecte per passar el meu aniversari permetent-nos alguns capricis! Aquest any, en comptes de bufar les espelmes, vaig tirar enlaire dues monedes Yin i Yang, tal i com es demanen els desitjos segons la cultura xina. Tot i que us he trobat a faltar, quina millor manera de fer anys que viatjant!!

ALBUM DE FOTOS

2 comentarios en “Hoi An

  1. Martina i Sergio,
    Alerta amb la Jack Fruit, fa una pudor de corrompuda que espanta.
    ja veiem que esteu de conya!
    Les fotos com sempre molt bones.
    Petonets a les galtes i una forta abraçada

    1. Doncs si el jackfruit fa pudor, no t’explico el Durian!! A l’entrada del metro de Bangkok hi ha cartells de “prohibit entrar amb durians” jajaja
      Cada vegada que les senyores que venen fruites a les parades dels autocars ronden amb durians, resem per a que ningú en compri!!
      Un petonet, mamà!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s