El Circuit dels Annapurnes

Hola a tothom!

Per fi hem trobat una estoneta per a poder actualitzar el blog ! I és que durant les darreres tres setmanes hem estat un pèl incomunicats, tot i que per un molt bon motiu.

Nepal, el país dels Himalayes, on es troben vuit dels catorze “vuit mils” del món. No podiem deixar passar la oportunitat de pedre’ns per les seves muntanyes durant uns dies. Però quin trekking escollir en el país del senderisme no és tasca fàcil.

Finalment vam optar pel Circuit dels Annapurnes, que segons haviem llegit, és, tant pels paisatges com per la diversitat cultural, el millor trekking que es pot fer a Nepal. I la veritat és que, sense poder comparar, ens atrevim a dir que és molt difícil de superar, ja que ha sigut espectacular!!

Ara que ja teniem clar quin trekking fariem només faltava equipar-se adequadament, treure els varis permisos que es necessiten per a fer-ho de manera independent i, sobretot sobretot, mentalitzar-se.

Quan va estar tot enllestit, vam agafar un bus que ens va dur des de Kathmandu fins a Bhulbhulé, on començariem el trekking, en un dels pitjors trajectes que hem tingut des que vam iniciar el viatge. Onze hores (suposadament eren sis) infernals on més d’un cop vam témer seriosament per les nostres vides en un mini bus completament atrotinat i quatre punxades de roda enmig del no-res.

Un cop a Bhulbhulé ja no hi havia marxa enrera. Per endevant teniem un gran repte! Aquestes són les etapes de la nostra travessa:

Etapa Sortida Arribada Altitud inicial Altitud final Durada etapa
1 Bhulbhulé Ghermu 840m 1.140m 6,30h
2 Ghermu Dharapani 1.140m 1.960m 9h
3 Dharapani Chame 1.960m 2.710m 6h
4 Chame Lower Pisang 2.710m 3.240m 5h
5 Lower Pisang Manang 3.240m 3.540m 8h
6 Manang Manang 3.540m Dia d’aclimatació a Manang
7 Manang Upper Yak Kharka 3.540m 4.050m 4,30h
8 Upper Yak Kharka Thorung Phedi 4.050m 4.540m 3,30h
9 Thorung Phedi Thorung La 4.540m 5.416m 5h
Thorung La Ranipauwa 5.416m 3.800m 5h
10 Ranipauwa Jomson 3.800m 2.720m 5h

La veritat és que ni mirant les fotos una vegada rere l’altra som capaços d’assimilar tot el que hem vist aquests dies. El paisatge va anar canviant de manera increible, des de la verdor tropical del primer dia, on predominaven les terrasses d’arròs i els camps infinits de marihuana, fins a un paisatge completament lunar i àrid als punts de més altitud. A mesura que anàvem ascendint l’aspecte dels pobles era cada vegada més tibetà, així com també la fisonomia de la gent.

Van ser dies de connexió total amb la naturalesa, lluny del soroll i la contaminació, però també de les comoditats, i és que la duresa d’aquest trekking no es deu només a l’esforç físic i mental. Exceptuant el primer i l’últim poble on vam dormir, a la resta només s’hi pot accedir a peu, i per tant, la vida als pobles d’alta muntanya és del tot austera, ja que qualsevol cosa s’ha de transportar a l’esquena. El dia que teniem sort dormiem en una habitació que consistia en quatre parets de fang o fusta, dos llits amb un matalàs de tres dits de gruix i una manta plena de pols, una bombeta, un forat al terra com a WC i una galleda amb aigua calenta per a poder-nos rentar.

Hi havia etapes molt dures, amb pujades gairebé verticals que ens deixàven esgotats, però estàvem envoltats de paisatges tan increiblement bonics i diversos que les hores passaven amb moltíssima rapidesa. A més, vam tenir la sort de conèixer la Kate i el Nick, una parella australiana amb la que ens vam entendre molt bé des del primer dia i amb qui vam compartir caminates, àpats i totes les hores mortes durant tot el trekking.

A partir dels 3.000 metres l’alçada ja es comença a notar, però. Qualsevol mínim esforç ens feia esbufegar, tot i que vam ser força prudents al respectar el temps d’aclimatació que requereix el cos i no vam tenir cap problema amb el mal d’alçada. Tal i com recomanen els experts, el sisè dia de trekking vam quedar-nos una segona nit a Manang per tal de deixar més temps al nostre cos per a adaptar-se, però per sort, és un poblet amb molt d’encant envoltat de pics immensos, un parell de fleques on feien bon cafè i el millor de tot: un cine! Asseguts en un banc recobert de pèl de yak, amb la llar de foc encesa, vam veure Seven Years in Tibet i Into Thin Air (sobre la major tragèdia a l’Everest, per posar-nos la por al cos) en un projector que devia tenir uns cinquanta anys! Ah, i els dos euros de l’entrada t’incloïen una bossa de crispetes i un te!

Les immenses muntanyes ens van acompanyar des del segon dia de trekking, en que vam deixar enrere els Middle Hills per entrar en una zona d’alta muntanya, i els pics del Manaslu (8.163m), l’Annapurna II (7.937m), l’Annapurna III (7.555m), l’Annapurna IV (7.525m), el Gangapurna (7.455m) i el Dhaulagiri (8.167m) ens tenien completament hipnotitzats. Però a més vam tenir la gran sort de gaudir d’un cel completament blau el dia decisiu, el dia que des de l’inici esperàvem amb candeletes i temiem alhora. I és que la perfecte culminació d’aquest trekking és el Thorung La, el pas natural més alt entre dos pobles de tot el món!

El novè dia del trekking ens vam llevar una hora abans, a les 5 del matí. Per endevant ens esperava el gran repte: un ascens de gairebé 1.000 metres i un descens de 1.600 metres. Haviem arribat fins a Thorung Phedi sense cap símptoma greu del mal d’alçada (només una mica de mal de cap, difícultat a l’hora de respirar i una mala qualitat del son), però en 5 hores haviem de pujar més del triple del recomanat diàriament.

Aquelles cinc hores es van fer eternes, tot i la grandiositat del paisatge que ens envoltava, i és que a aquella alçada el cos ja comença a fer de les seves. Realment, rebre el 50% de l’oxígen que hi ha a nivell del mar es nota, i molt. En fila india i en silenci, tots quatre feiem la nostra lluita interna: “un peu darrera l’altre, respira, mantent l’equilibri, no decaiguis, pels meus collons, ja casi hi ets!!” I per fi, després de 5 hores, arribàvem a Thorung La, i centenars de banderetes budistes ens donaven la benvinguda! Allà hi vam deixar abraçades, esbufecs, i alguna llàgrima de la immensa felicitat que sentiem per haver-ho aconseguit!!

Però la celebració l’hauriem de deixar per més tard, i és que a més del fred i la falta d’oxígen, encara ens esperaven cinc llargues hores fins a Ranipauwa, i el tram més dur de tot el trekking en una pendent que no donava treva i posava a prova els millors genolls!

Vam decidir acabar el trekking a Jomson, tot i que es pot continuar uns dies més intentant esquivar una nova carretera que s’ha construit, acostant així el que solien ser pobles tant remots com pels que haviem estat a la civilització. Teniem l’opció d’agafar un jeep fins a un altre poble i d’allà un autobús que ens dugués a Pokhara, però després d’assabentar-nos que pocs dies abans un bus s’havia estimbat per la carretera, vam escollir sobrevolar les montanyes en una avioneta d’allò més rudimentària. Sens dubte, no apte per cardíacs!!

Simplement, aquest trekking ha estat una de les millors experiències de tot el viatge!

ALBUM DE FOTOS

9 comentarios en “El Circuit dels Annapurnes

  1. Holaaaaaaaaaaaaaaa! què hi ha algú!
    menys mal que heu escrit ja començavem a pensar que els anapurnes us havien engolit!
    Molts petons i a veure si parlem aquest proper cap de setmana!

  2. m’ha encantat aquest post! quin paisatge tan increïble! enhorabona per tot l’esforç i coratge, segur que no ha estat gens fàcil!

    1. Guapa!! No va ser fàcil, no, però valia tant la pena que totes les coses dolentes quedaven en un segon pla!! Tot i que la la veritat és que veure com el cos no et coordina fot una mica de mal rollo!! jajajja
      Un petonàs!!!

  3. Hola nietos veo que sois muy valientes y no tenéis miedo a nada esa montañas asustan pero son muy bonitas a ti te da risa pero el angel de la guardia va con vosotros un montón de besos

  4. hola!!! molt bon post! m’ha servit d’ajuda! us volia preguntar una cosa, a l’aeroport de Jomson els vols s’han de reservar amb molta antelació? el veu comprar el mateix dia d’arribada a Jomson
    Moltes gràcies
    Roser

    1. Hola Roser! Nosaltres el vam comprar el mateix dia que vam arribar allà i no vam tenir cap problema, tot i que quan nosaltres hi vam anar era temporada baixa (al juny) i vam fer el trecking pràcticament sols… Cada companyia vola uns dies diferents de la setmana i n’hi ha de més fiables i de menys… mira una mica els històrics de sinistres per si et fa una mica de por i així seleccionar la companyia amb un índex més baix. Passar entre aquelles muntanyes en una avionetilla és màgic! Que ho gaudeixis molt!

  5. Els primoslejanos hem acavat ara el circuit!!! Ueeee!!!!
    Encara ens queda molt per publicar el post corresponent, xq anem hiperretardats, pero ho farem, prometido!!!

    Ha estat realment al.lucinant i agraim que gent com vosaltres ens aconsellessin fer-ho. En el nostre cas vam allargar-ho una mica a la baixada i vam caminar 15 dies en total. Ara, ja des de Kathmandu, recomanem a qualsevol que ho faci mentre esperem el nostre visat per viatjar a la India, on us esperem!! 😉

    Petonets, parella!!!
    C.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s