La Vall de Spiti

Com que l’aire fresc de McLeod Ganj ens havia anat tan bé, vam decidir pujar una mica més, fins a 2.050 metres, al poble de Manali. Però com que es tracta d’una destinació vacacional índia i teníem encara molt present la nostra experiència amb Shimla, vam pensar que a Vashist, un diminut poblet a tan sols 3km al nord, ens hi trobaríem millor. I vam encertar. Vashist és una vila tranquil·la on la màxima activitat es concentra al voltant de les aigües termals, que els veïns usen tan com a banys públics com per a fer la bogada. Allà hi vam passar tres dies, gaudint de les fantàstiques vistes de les serralades Dhauladhar i Pir Panjal i de la companyia de la Carme i el Xavi, una parella de Barcelona que estan fent la seva tercera volta al món, amb qui vam compartir durs moments en bici i bons moments amb birres.

Tot i que allà hi estàvem de conya vam decidir dirigir-nos a una zona més remota, en un jeep que ens va dur per la pitjor carretera (si se li pot dir així) que hàgim vist mai, només oberta de juliol a octubre i amb constants talls per inundacions i esllavissades. Els passos de Rohtang (3.978m) i de Kunzum (4.551m) fan de barrera natural de les valls frontereres amb la Xina, una de les zones més inaccessibles de la Índia i una de les regions menys poblades del món.

L’estat de la carretera, no només sense asfaltar, sinó amb trams completament enfangats, rius que la tallen, corbes de 180º i seccions on es passa a mil·límetres del barranc, requeria alguna cosa més que destresa. Quan dalt de tot del pas de Kunzum el conductor del jeep va parar davant d’unes pagodes per a pregar, gairebé ens hi unim!!

Durant dotze hores no vam creuar cap poble, només algunes dhabas (senzilles carpes on prendre un chai i menjar un thali), i el paisatge era cada vegada més sobrecollidor. 12.000 km2 de muntanyes de crestes nevades, estranyes formacions rocoses que semblaven cera desfeta, seccions que recordaven al Grand Canyon, trams de paisatge lunar i deserts de tant en tant esquitxats de menudes parcel·les verdes.

Finalment, desprès de 14 hores de trajecte, vam arribar a Kaza, la capital més modesta que mai hàgim trepitjat, on ens vam assentar durant uns dies per gaudir dels voltants. Cada matí, quan miràvem per la finestra de la nostra habitació i veiem les immenses muntanyes que envolten el poble, situat al bell mig de la vall, a banda i banda, ens preguntàvem l’un a l’altre: “t’adones d’on som?”

Ens trobàvem a la Vall de Spiti, un trosset del Tibet transportat a la Índia.

El budisme va arribar a aquesta regió durant el segle VIII, i dos segles més tard la vall va ser incorporada a l’immens Regne de Guge, secció occidental del Tibet. Quan els reis de Ladakh van ser vençuts per l’armada Mongola-Tibetana al S.XVIII, Spiti va passar a formar part del regne budista de Ladakh. Un segle més tard, els Dogra Rajas de Kashmir van conquerir el territori, i al 1849 la regió va caure en mans de l’administració britànica. Tot i el canvi de règims, però, la zona va mantenir forts lligams amb el Tibet, fins la ocupació xinesa del 1949.

En aquesta vall, els pocs pobles que es troben, allunyats els uns dels altres, apareixen com a miratges. Dhankar, l’antiga capital dels reis Nomo de Spiti, és una petita vila colgada dalt de la muntanya on conflueixen els rius Spiti i Pin. Mentre ens hi apropàvem no podíem deixar de preguntar-nos com aquell conglomerat de cases blanques s’aguantava en el cim d’aquell penya-segat! Passejar pel monestir, construït fa 1.200 anys, i per les runes del fort de fang que en temps de guerra protegien tota la població del Regne de Nomo, posant-nos en situació, va ser impressionant!

Un dels altres pobles que vam visitar va ser Ki, dominat pel Ki Gompa, el monestir més gran de tota la vall que està també colgat a 4.116 metres d’alçada. Allà, un dels 300 monjos que actualment hi viuen, ens va mostrar les diverses cambres. La sala de pregàries manté el seu estat original, i al obrir els grans porticons de fusta vam ser transportats a l’època medieval. En una altra habitació es manté intacte el llit on el Dalai Lama va dormir durant les seves visites als anys 1960 i 2000.

Vam passar l’últim dia a aquest increïble racó del món celebrant l’aniversari del nostre amic Tensin, en el principal monestir de Kaza. L’endemà començava el nostre periple de tres dies de viatge per arribar a Leh, però aquesta aventura mereix una entrega a part.

ALBUM DE FOTOS

9 comentarios en “La Vall de Spiti

  1. Impressionat territori i magnífics comentaris. Llegir els vostres posts no és només una qüestió de saber on sou i que esteu bé, sinó que ens ho feu gaudir com si nosaltres talment hi fóssim. Petons

  2. Hola xiquets,
    no pareu de ballar-la… quin plaer d’aquí cap a llà i d’allà cap aqui. Heu pensat els km que heu arribat a fer per terra, mar i aire?

    petonets des de la ‘Villa y Corte’,
    GPS

  3. Qué pasada! Ahora, visto ya desde la distancia… me empezáis a dar cierta envidia sobre todo viendo que empezáis a encontrar buenos lugares en el norte. Grandes fotos para grandes paisajes!

    Un abrazo!!!

  4. Espectaculares las fotos!!! Os habeis quedado que la cabra de la foto se parece al fauno del “Laberinto del Fauno”? A ver si va a ser una cabra mitologica…

    Cuidaros

  5. Per molts anys fill meu!!!!!!

    No hay mejor regalo en este mundo que poder cumplir un sueño.

    Tu lo has conseguido, desde hace una decada te planteaste un sueño, lo estas viviendo, lo estas tocando, y lo estas compartiendo con la mujer que quieres.

    Tu padre y yo somos meros expectadores de tu vida, y desde aquí te queremos expresar lo orgullosísimos que estamos de tí, que eres un valiente, que eres grande tío!!!!, que te queremos, que necesitamos muchísimo poderte abrazar, que daria la vida por hacerlo.

    Desde este lugar del mundo chiquitito, chiquitito, deseamos que pases un dia lleno de felicidad y que la puedas compartir durante muchos años con esa persona “petita i menuda” que tienes a tu lado.

    UN BEEEEEEEEEEEEEEEEEESOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!

  6. sobrecollidor

    m. [HIH] [PR] A la Corona catalanoaragonesa, oficial de les generalitats dels regnes respectius encarregat de cobrar els drets del General.

    —-
    molt guai el post!!

    1. Ei!!! quin honor!! jejeje I quina ilu veure alguna foto dels quatre, perquè nosaltres no en teniem cap!!!

      El nord més nord de la Índia és un altre país completament diferent, ens ha encantat!! Ara estem passant calor novament pel Rajastan!!

      Ja tenim ganes de veure fotos i llegir historietes de Sri Lanka!!

      Un petonàs!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s