La Xina

Xina, una cultura mil·lenària i un repte per a qualsevol viatger que, com nosaltres, va per lliure i amb un pressupost ajustat.

La primera dificultat va ser escollir l’itinerari. Ens enfrontàvem al quart país més gran del món i el calendari no perdona, així que haviem de deixar de banda gran part del territori. Però en una extensió tan immensa, amb una diversitat brutal de paisatges i ecosistemes, costa molt decidir-se.

En primer lloc vam descartar visitar el Tibet per dos motius: el primer és que tant fent el trekking dels Annapurnes al Nepal com perdent-nos per les províncies més septentrionals de la Índia vam tenir la oportunitat de conèixer, i a fons, la cultura tibetana, i tot i que ens va entusiasmar i no ens importaria gens dedicar-hi més temps, tenim la raó de pes de que no volem contribuir a les arques xineses sabent el que van fer i segueixen fent amb el Tibet, la seva herència cultural i la seva gent. Si voleu més detalls, al post de McLeod Ganj y el Dalai Lama vam parlar sobre aquest tema.

Però encara ens seguia quedant el 87% del país, així que vam decidir també excloure les províncies que s’extenen al nord del Tibet, una gegantina extensió de terreny que formava part de la Ruta de la seda, i la zona coneguda com a Manchuria, entre les quals queda encaixonada Mongòlia (la nostra propera i última destinació), ja que per a visitar-les bé es necessita molt més temps del que disposem.

Així que finalment ens hem quedat amb la meitat est del país compresa entre Hong Kong i Beijing i amb Chengdú com a punt més occidental. Però decidir l’itinerari va resultar ser la part més senzilla del nostre periple xinès. I és que Xina no només és gran en superfície, sinó que, amb més de 1.300 milions d’habitants i un creixement anual de 10 milions de persones, és el país més poblat del món. I sí, tots sabem que són molts xinesos (una cinquena part de la població mundial!!) però realment no t’adones de quants són fins que no ets aquí, i sobretot, quan intentes viatjar pel país.

A la Xina no es permet llogar cotxes o motos als turistes, la qual cosa limita el transport a l’avió, el bus i el tren. El primer és car i de ser possible ens agrada evitar-lo per un tema no només ecològic sinó també perquè sovint et fan perdre les parts més autèntiques dels països. Els autobusos del país són eficients i relativament fàcils d’agafar, però tractant-se de les macro distàncies que manega aquest país, hi ha molts trajectes que només són mentalment saludables de fer en tren. El gran problema ve quan comprar un bitllet de tren és dificilíssim durant tot l’any i pràcticament impossible si es tracta d’un període vacacional, com ha estat el cas dels nostres primers dies per aquí.

La nostra entrada al país per Hong Kong ens ha dificultat encara més les coses perquè no ens trobàvem en cap ciutat gran on és més fàcil aconseguir bitllets perquè en són l’orígen i on hi ha alguna facilitat de cara als turistes. A diferència de la Índia, on tenen aquest tema força millor resolt, no hi ha cap manera de comprar un bitllet de tren si no és des de la ciutat d’orígen, i si realment vols tenir opcions d’agafar un bitllet en la classe “sleeper” (perquè o bé el tren és nocturn o perquè t’espera un trajecte d’unes 20 hores), ho has de fer com a mínim 5 dies d’antelació. Haureu deduït que aquest sistema, a més de no tenir cap sentit, dificulta les coses de mala manera.

Portem deu dies al país i tot i que ens hem mogut sense parar, de dia i de nit, per a poder arribar d’un punt a un altre, encara no hem aconseguit enganxar un bitllet de tren “sleeper”. L’altre dia, per exemple, voliem anar d’un poblet anomenat Fenghuang a Chengdú i al hostel ens van aconsellar que agaféssim un bus d’unes dues hores fins a Tongren (una ciutat que no surt ni a la nostra guia), on allà ens seria més fàcil agafar un tren o autobús fins a Chengdú. En arribar a Tongren la realitat va ser completament diferent: va resultar que l’única opció per sortir d’allà era esperar-se 10 hores i agafar un tren de 6 hores a les 12 de la nit amb un bitllet de peu fins a Chonquing (la 3ª ciutat més gran de la Xina), i un cop allà esperar-se 4 hores més a l’estació d’autobusos i agafar un bus de 6 hores fins a Chengdú. L’experiència en tren va ser intensa: quan va arribar a l’andana vam comprobar que centenars de persones tenien un bitllet com el nostre, sense seient assignat, i no es podia ni tan sols entrar en cap dels vagons de la de maletes i gent que hi havia al passadís. Fent-nos lloc com vam poder vam aconseguir posar les dues motxilles al terra i asseure’ns-hi damunt, envoltats de desenes de famílies i grups d’amics que reien sense parar a cada paraula o moviment que feiem…  30 hores de viatge per la Xina profunda, amb el millor i el pitjor que aquest país et pot oferir.

A la dificultat en el transport se li suma l’immensa barrera idiomàtica. Trobar gent que parli o si més no entengui l’anglès és complicadíssim, i cada passa és un repte. Pronunciar qualsevol cosa en xinès és difícil fins i tot per ells, així que tot i que anem amb un llibre de mandarí amb frases, preguntes i paraules traduïdes i els hi donem a la gent per a que les llegeixin directament, quan ens responen amb un monòleg de 5 minuts en xinès ens quedem igual… A més qualsevol senyal està, obviament, en el seu abecedari, per la qual cosa és impossible saber si una porta és l’entrada o la sortida d’un lloc, quina és la destinació del bus o on són els lavabos.

Menys mal que si hi ha una cosa que ens ha sorprès molt gratament és l’amabilitat dels xinesos. Durant aquests dies vària gent que parlava una mica d’anglès se’ns han apropat per oferir-nos ajuda de manera totalment desinteressada, han passat llargues estones amb nosaltres traduint-nos simultàniament, han agafat taxis amb nosaltres per dur-nos a una estació de bus i ajudar-nos a comprar un bitllet, han trucat a amics per a que consultéssin per internet opcions per anar d’un lloc a l’altre, ens han acompanyat a buscar un lloc per menjar i on poder fer temps entre trajectes o ens han donat el seu número de mòbil per a que els truquem cada vegada que necessitem la seva ajuda. Realment ens hem quedat alucinats amb la generositat xinesa!!

En definitiva: la Xina és única. És un país en constant evolució, on ni els mateixos xinesos crec que puguin assimilar tot el canvi que està succeïnt al seu voltant. Com a viatger tens assegurada una dosis molt més alta de sorpreses que en la majoria de països, ja que hi ha uns contrastos bestials. Gratacels, gent venent fuita en carros de fusta pel carrer, accés a internet gratuït per tot arreu, avis duent als seus nets en cistelles de vímet a l’esquena, ciutats que lluiten per ser a l’avantguarda del món, lavabos públics que no recomanariem ni al nostre pitjor enemic, centres comercials futuristes, i així segueix una llista interminable…

En els deu dies que portem al país ens hem pogut adonar que s’haurien de preocupar una mica més de créixer de manera qualitativa, i no només quantitativa, ja que corren el perill de perdre el poc que queda de la Xina que tots anem buscant fora dels museus. Sembla que el govern només fomenti el que nosaltres hem batejat com a moviment “langostil”: a mesura que el nivell econòmic del país va augmentant més i més xinesos es poden permetre fer vacances (la majoria dins del territori), i es comporten com una plaga de llangostes. Allà on van ho invaeixen i en xuclen l’autenticitat i tranquilitat del lloc. A aquest ritme, en uns cinc anys ja no quedarà cap indret amb una mica d’encant…

4 comentarios en “La Xina

  1. Hola…. Hasta cuándo nos seguireis dando envidia???

    Si por fin de año todavía estáis por tierras asiáticas, nos veremos!!!

    Besooos!! mmm, que rico está el fuet i la estrella!

    1. Ya queda poco, ya queda poco. El día 8 de octubre estaremos comiendo fuet y bebiendo estrella como locos!!! Ya veremos por cuanto tiempo por eso… Donde te vas por fin de año?? Curro o placer?
      Un besote gordo!!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s