Gràcies, Gracias, Thanks

Avui fa dues setmanes que vam aterrar a Barcelona. Us voliem escriure explicant les nostres sensacions després d’aquest meravellós any d’intenses experiències, però veiem que encara no som capaços de fer-ho. No hem pogut assimilar tot allò viscut. Durant aquests dies hem estat constantment envoltats d’amics i família, ansiosos de saber com ens ha anat, quines són les nostres impressions al final de l’aventura, però ens costa molt transmetre als altres el que sentim, i només trobem consol quan els nostres ulls es creuen. Només nosaltres sabem i entenem com d’important ha estat aquest viatge en les nostres vides.

Hem fet immersions en les aigues més cristal·lines de Moorea acompanyats per desenes de taurons.

Hem creuat Mordor, en un dels millors trekkings d’un dia del món.

Ens hem enamorat de la cultura i la religió balinesa.

Ens hem perdut durant dies per les regions més remotes del nord de l’Índia, gaudint de la cultura tibetana en estat pur, en moto o autostop.

Hem navegat pels fiords neozelandesos, entre foques i pingüins.

Hem passat hores i hores contemplant l’espectacle de llums de la Shwedagon Paya.

Hem plorat d’emoció en creuar el pas de Thorung La als Annapurnes, havent superat el que, per a nosaltres, era un repte.

Ens hem deixat endur per la màgia de Rapa Nui, una illa que ens ha atrapat per sempre.

Hem assistit a un funeral dels Toraja i ens hem sentit realment afortunats de compartir uns dies amb una ètnia de tradicions úniques.

Hem desitjat amb totes les nostres forces que el temps s’aturés al llac Inle.

Ens hem sentit com a Blade Runner entre els gratacels de Hong Kong.

Hem sobreviscut a un cicló en una furgoneta de 5m² a Austràlia.

Hem perdut l’alè contemplant els més de dos mil temples de Bagan des de dalt d’un d’ells.

Ens hem perdut en moto durant dies i dies per les parts més remotes de Laos, entre coves i cascades.

Hem viscut en estat d’eufòria durant dies en comprobar que els meravellosos paisatges del nord de Vietnam, habitats per minories ètniques de costums encara intactes, eren només per a nosaltres.

Ens hem acabat d’enamorar de l’Índia entre els palaus i els forts del Rajasthan.

Hem galopat com a bojos a llom d’un cavall salvatge entre les estepes i els llacs de Mongòlia.

Hem assistit a unes xerrades del Premi Nobel de la Pau, l’honorable Dalai Lama, al govern tibetà a l’exili.

Hem caminat pels jardins del tan anhelat Taj Mahal i ens hem deixat captivar pels acollidors Sikhs al Golden Temple d’Amritsar.

Ens hem sentit com exploradors pels temples d’Angkor.

Hem caminat per la Gran Muralla Xinesa i entre les tombes mil·lenàries de Xian.

Hem explorat el desert del Gobi dalt d’un camell i hem escalat dunes de sorra de 300 metres d’alçada per contemplar les vistes des de dalt.

Però el que realment ha fet d’aquest viatge una experiència única ha estat tenir temps. Temps per perdre’s, per entendre que no hi ha pressa, per gaudir de la gent que hem trobat pel camí, per a no fer judicis precipitats, per marxar d’un lloc amb la satisfacció d’haver deixat un trosset de nosaltres enrera. I és que dedicar temps a un país oblidant les pautes que et marca una guia, visitant llocs als que poca gent s’hi apropa, canvia el punt de vista per complet.

Demà marxem per uns mesos a Austràlia, país amb el que tenim un compte pendent. Però pel camí farem dues paradetes, de les que en tindreu notícies, ja que hem decidit mantenir viu aquest blog pel que pugui venir en un futur.

Ara, però, volem donar-vos les gràcies a tots aquells que heu contribuït en aquest any inoblidable:

Gràcies família, per, tot i ser difícil per vosaltres, haver-nos recolzat abans, durant i després de l’aventura.
Gracias familia, por, a pesar de ser difícil para vosotros, habernos apoyado antes, durante y después de la aventura.

Gràcies amics, per animar-nos a fer possible aquest somni i transmetre’ns la vostra felicitat.
Gracias amigos, por animarnos a hacer posible este sueño y transmitirnos vuestra felicidad.

Gràcies a aquells a qui la idea us va semblar tan descabellada com fascinant i ens vau donar el vostre suport.
Gracias a aquellos a quien la idea os pareció tan descabellada como fascinante y nos disteis vuestro apoyo.

Gràcies a aquells que, tot i no entendre el perquè, vau demostrar ser bons amics, alegrant-vos per nosaltres.
Gracias a aquellos que, a pesar de no entender el porqué, demostrasteis ser buenos amigos, alegrándoos por nosotros.

Gràcies a aquells que crèieu que ens equivocàvem, perquè això encara ens va fer més forts.
Gracias a aquellos que creíais que nos equivocábamos, porque esto aún nos hizo más fuertes.

Gracias Jon, por hacer aún más memorable nuestro paso por Rapa Nui.

Thanks you Ian and Sue, for treating us like your own children and make us feel at home during our stay in New Zealand.

Gracias Marcial y Gaby, por cruzaros en nuestro camino, compartir con nosotros tan buenos momentos en Indonesia, Laos, Nepal e India y convertiros en buenos amigos.

Gracias Peloto, por mostrarnos la mejor cara de Koh Tao y por esa noche de fiesta loca en la Full Moon Party.

Gràcies Robert, per donar-nos tan bona benvinguda a Myanmar i bons consells pel que encara havia de venir.

Gracias Nacho, por explorar con nosotros la Camboya más salvaje y esos saltos en el lago.

Gràcies Sara, per venir-nos a veure a Cambodja i portar amb tu el teu riure contagiós.

Thanks Nick and Kate, for sharing with us those amazing days surrounded by the Annapurnas.

Gràcies Carme i Xavi, per la companyia a Vashisht i per ensenyar-nos que qui vol, pot.

Thanks Agnieszka and Beata, for those surreal moments hitchhiking in Himachal Pradesh that will remain etched on our memory.

Thanks Guillaume, for rocking with us the roads of Northern India on a Royal Enfield.

Gràcies Vanesa, per aquells dies al Rajasthan, per la teva bondat i el teu coratge.

Gracias Juan, por abrirnos las puertas de tu casa en Shanghai y por tu amistad.

Gracias Gonzalo, por hacernos probar la mejor comida en mucho tiempo y enseñarnos la cara menos turística de Beijing.

Thanks Rich, Marco, Avital and Meni, for that wonderful road trip around Mongolia.

Gràcies Kelly, per marcar un abans i un després en aquest viatge.

Gràcies a tots aquells que heu anat seguint aquest blog. Veure com les estadístiques de visites augmentaven dia rera dia ens ha encoratjat a intentar-ho fer cada vegada millor.
Gracias a todos aquellos que habéis ido siguiendo este blog. Ver como las estadísticas de visitas aumentaban día tras día nos ha alentado a intentarlo hacer cada vez mejor.
Thanks to all who have been following this blog. See how the visitor statics increased day by day has encouraged us to try to do it better and better.