Bromo-Tengger-Semeru National Park

Eren poc més de les tres de la matinada quan el cotxe s’aturava. Haviem anat dormint les tres hores de trajecte que separen Surabaya, ciutat en la que haviem aterrissat unes deu hores abans, de Cemoro Lawang. El conductor no parlava ni una paraula d’anglès, però va apagar el motor i ens va assenyalar una caseta on semblava que hi haviem de fer alguna cosa. De seguida vam entendre que la part final del recorregut només la podiem fer en un robust jeep i mig endormiscats vam asseure’ns en uns bancs laterals del maleter d’aquella carrossa de ferro, que va enfilar un camí de forta pendent.

Quan la pujada, il·luminada pels grans fars del 4×4, es va fer impracticable, el conductor va posar el fre de mà, ens va obrir la porta i amb senyals ens va indicar que el camí no s’acabava allà però calia fer el tram restant a peu.

Feia fred, molt més del que esperavem, així que quan vam veure una dona que preparava cafès al costat d’una foguera en un dels revolts del camí vam aturar-nos uns minuts per entrar en calor i despertar-nos. El cel estava completament estrellat, però sabiem que no faltava gaire per a que les primeres llums del dia trenquessin aquella foscor, així que era hora de continuar.

Semblava que ja hi erem, allò devia ser l’esplanada del Gunung Penanjakan on voliem arribar, però tot i que unes deu persones esperaven pacientment assegudes a que el sol els comencés a escalfar les adormides articulacions, a nosaltres ens va semblar que no n’hi havia prou i podiem trobar un lloc més íntim i idílic per contemplar l’espectacle que estava apunt de començar, així que vam continuar muntanya amunt, cada vegada caminant menys i grimpant més.

De sobte, un tímid sol que semblava no tenir cap pressa per deixar-se veure, va incendiar el cel, fent més i més evident l’espectacular paisatge que teniem davant. Els tres volcans, Bromo, Batok i Kursi, alçats sobre un mar de cendra i terra volcànica s’anaven perfilant de mica en mica, i quan la boirina dels primers moments va anar desapareixent vam començar a distingir les fumaroles del més sagrat d’ells. Gunung Semeru, el pic més alt de Java amb 3.676 m, s’alçava majestuós a la distància, emmarcant aquella preciosa postal lunar impossible d’oblidar.

ALBUM DE FOTOS

Un comentario en “Bromo-Tengger-Semeru National Park

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s