Sepilok i els micos nassuts

Des de l’illa de Java, a Indonèsia, vam saltar a Borneo, la tercera illa més gran del món, compartida entre tres països: Indonèsia, Brunei i Malàsia. La mobilitat d’un punt a un altre del territori és molt complicada, doncs el que hi predomina és un mar inabastable de selva tropical d’uns 130 milions d’anys, així que haviem d’escollir bé quina zona explorar en la última setamana del nostre viatge.

Al sud de Kalimantan, la zona indonèsia, podiem visitar el Tanjung Puting National Park per trobar més orangutans en el seu hàbitat natural; la província malaia de Sarawak, al nord-oest, ens oferia el més semblant a la Malàsia peninsular que ja haviem visitat mesos abans; i Brunei és un diminut i riquíssim sultanat no apte per a motxillers. Així que ràpidament vam estar d’acord en què la província malaia de Sabah, al nord-est de Borneo, concentrava tot allò que ens agradava.

Kota Kinabalu, la capital, és una ciutat sense cap tipus d’encant, molt més neta i ordenada que les ciutats indonèsies, en la que només hi vam fer nit, i des d’allà vam agafar un autobús que ens dugués al est. Ens hagués encantat escalar el Mount Kinabalu, de 4.095m, anomenat el sostre de Borneo per què el seu cim és present ja a molts kilometres de distància. Però el circ que s’ha organitzat al voltant  d’aquest ascens, amb uns permisos completament exagerats i una organització en l’allotjament monopolitzada i abusiva, ens va obligar a admirar la magnificiència de la muntanya des dels seus peus i continuar el nostre viatge.

Després de vàries hores de trajecte, molt ingratament sorpresos de veure que les plantacions de palmeres per obtenir oli de palma han substituit un altíssim percentatge de la flora autòctona de Borneo (amb les nefastes conseqüències que això té per la fauna), el bus ens va deixar a peu de carretera enmig del no-res en el desviament cap a Sepilok, la nostra destinació. De seguida un cotxe es va aturar per preguntar-nos cap on anàvem i ens va dur fins un dels pocs hotels que hi ha per la zona. Batut de fruites ben fresquet per combatre la calor tropical i a recuperar forces en un  indret idílic!

El nostre objectiu a Sepilok era clar: voliem veure els micos nassuts (Nasalis larvatus), una espècie en perill d’extinció endèmica de Borneo amb uns encants que els fan irresistibles. Els seus punts forts són un nas com un immens moniato, una panxa cervesera d’allò més sexy, flatulència severa gràcies a la seva dieta a base de fulles i que els mascles tenen un membre llarg, prim, vermell i… sempre a punt!!

ALBUM DE FOTOS

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s